05 de maig, 2010

LABRADOR RETRIEVER

El Labrador retriever és un gos originari de la península canadenca de Terranova. És molt adaptat al fred i d'instint caçador. És el gos pigall per excel·lència i es considera la raça amb més exemplars com a mascota.

La seva excepcional afabilitat, gentilesa, intel·ligència, energia i bondat, fan que els Labrador retriever siguin generalment considerats com a bons companys de persones de totes les edats, així com també gossos treballadors, formant part de les brigades de gossos de la policia en operatius antidroga, antiexplosius, de recerca i rescat, entre altres. Amb ensinistrament, el Labrador retriever és una de les races de gossos més depenents i obedients que existeixen.
Tenen el pèl curt, molt dens i sense ones, el que dóna una sensació d'extrema duresa al tacte. Normalment són d'un sol color i aquest pot ser el negre, el beige i el xocolata (és molt poc usual), tot i que el negre és el més abundant.

Pes i altura:
Per als mascles, la altura és entre 56 i 57cm i deu estar entre els 27 i 34kg.
Per a les femelles, la altura és entre 54 i 56cm i deu estar entre els 25 i 32 kg.

Esperança de vida:
10 a 12 anys.

Caràcter:
Els Labrador retriever adoren a les persones. Com més temps passin al costat d'elles, més contents estaran. Solen ser pacients amb els nens. No és un gos guardià; podrien bordar per a donar avís, però generalment mai actuaran amb una agressió.

Un Labrador retriever s'avorrirà molt fàcilment si no se'l estimula apropiadament. Un Labrador retriever sense entrenar pot ser poc sa, a causa de la seva grandària i el seu entusiasme. Si no s'exercita pot trencar coses fàcilment, o intentarà escapar-se per a alleujar el seu avorriment i excés d'energia. No només requereixen aigua i menjar: també requereixen d'amor i atenció. Són fàcils d'entrenar de manera que el treball d'obediència es convertirà en una forma divertida d'interactuar amb ell. Necessiten gran quantitat d'exercici, quelcom que s'accentua atès que normalment mengen molt. L'assegurar que rebin entrenament, exercici i atenció són la clau per a obtenir un gos feliç, saludable, i de caràcter equilibrat.

04 de maig, 2010

LA DANSA.




La dansa es la execució de moviments que es realitzen amb el cos, principalment amb els braços i les cames i que van acordes amb la música que es desitgi ballar. Aquest ball té una duració específica que va desde segons, minuts, i inclús hores i pot ser de carácter artístic, d’entrenament o religiòs. Es també una manera d’expressar els nostres sentiments i emocions a través de gestos fins, harmoniosos i coordinats. El ball també es una forma de comunicación en molts casos, ja que s’usa el llenguatge no verbal. És una de les poques arts on nosaltres mateixos som el material i punt d’atenció.
El ball s’aplica a molts tipus de cançons per a que puguin ser ballats. Hi han molts tipus de ball:
Clàssics: són aquells balls que es poden apreciar per la majoría del públic i que perteneixen a la cultura popular. Generalment porten moviments i elements harmoniosos, suaus i coordinats. Aquestos balls també es practiques desde temps anteriors. Alguns exemples de balls clàssics són: balls de saló, balls folcklòrics, dansa medieval, barroca, renaixentista, patinatge artístic sobre gel, ballet.
Moderns: són balls més actuals que els clàssics i que generalment poden ser apreciats casi per tot el públic, ja que la apreciació dependrà de molts factors com gustos musicals, qualitat de vida i cultura popular. Encara que això també passa als balls clàssics. Alguns exemples de balls moderns són: rock and roll, pop, rock, salsa, tango, hip-hop, breakdance i dansa contemporània.